Winesburg, Ohio, Sherwood Anderson

Translate original post with Google Translate

230210winesburgPoques vegades passa que tinguem a les mans un llibre que no voldríem que s’acabés mai. Winesburg, Ohio, és un d’aquests llibres.

Hi ha moltes maneres d’analitzar un llibre, de valorar-lo, de criticar-lo i de classificar-lo. Ho podem fer des de la hiperintel•lectualització de l’experiència de llegir que ens obliga, mentre llegim, a recordar contextos, referents, precedents i lectures paral•leles d’altres escrits de l’autor i dels seus crítics. Viatjaríem entre els punts i les comes del text per trobar ressons d’altres escriptors i caçaríem, d’entre els adjectius, alguna anàlisi gratuïta sobre la seva personalitat que, per suposat, ignorem completament; perquè mai no hem conegut a l’autor, perquè no va deixar dit el què volia que entenguéssim i perquè entendre o desentendre una obra és sovint una excursió a la pedanteria, als supòsits barats i a l’especulació pura i dura. D’això se’n diu, a cops erròniament, hermenèutica.

No obstant això, podem deixar l’hermenèutica pels savis i gaudir d’un llibre. Si és el que voleu, llegir sense escrutinis, gaudir sense preàmbuls, experimentar la lectura més que no destrossar-la amb hermenèutiques amateurs, Sherwood Anderson és una molt bona manera de començar aquest viatge de plaer. Pels qui agrada esquarterar textos també, perquè hi trobaran de tot, als calaixos narratius d’aquest mestre de mestres.

Aquest llibre agrada i sacia un determinat tipus de lector, un lector slow-food. Hi ha una literatura que s’assembla al fast-food; és ràpida, et fa menjar de pressa abans no es refredi i quan acabes l’àpat -o el llibre- tens la panxa plena i la sensació d’haver menjat de gust, d’haver omplert un buid. Però és un menjar amb molt de greix i pocs nutrients. Ens omple si, però per passar la tarda. Ens sacia, sí, però no deixa res que el nostre cos s’entretengui a metabolitzar. Quan seurem a la tassa del vàter ho deixarem anar tot, i ens quedarà només un bloc de greix entre plec i plec damunt el melic.

Ah, però comprar el llibre  Winesburg, Ohio, és una reserva a un restaurant ben diferent. El cuiner Anderson es preocupa que tinguem a taula tot el que cos i ment necessiten. És una literatura del tipus nutritiu, que sempre et deixa amb gana de més, que voldries repetir i que el cos t’agraeix; perquè el fas viure més, i millor.  Aquesta novel•la en concret – li’n dic novel•la, però té l’aparença d’un recull de contes- ens deixa sols al bell mig de Winesburg, una població – entre ciutat i poble gran – d’Ohio, on tots els veïns es coneixen i es desconeixen. Sherwood Anderson descriu de manera senzilla i elegant les possibles costums – hem de recordar que és ficció i no un assaig sociològic – de la ciutat, dels habitants i dels que només hi són de passada. Descriu les emocions de la vella que cus vora la finestra o del xiquet que s’està fent gran a l’ombra de la mare. En fi, ens parla de  vides anònimes fins que ens resulten familiars i conegudes, properes i morbosament fascinants. Quan vaig haver acabat el llibre, vaig tenir la sensació que havia conegut de veres  la gent de Winesburg, que hi havia parlat, que hi havia dormit, que hi havia viscut, en definitiva. No sé si aquesta era la idea que va dur en Sherman Anderson a escriure aquest llibre, la de presentar-me gent i espais que d’altra manera jo mai no m’hauria parat a observar. Sigui com sigui, la prosa desproveïda de barroquisme o de pretensió, la lleugeresa de les frases i la facilitat amb què estructura les vides dels habitants de Winesburg al voltant del lector, són prova i testimoni de la seva genialitat, del seu mestratge.

És veritat que Sherwood Anderson forma part de l’arxianomenada “generació perduda” (Lost generation) d’escriptors nord-americans que varen emigrar a Europa a principis de segle XX a la recerca del cosmopolitisme, la mateixa generació que es va perdre a la primera guerra mundial i  que va perdre’s ja per sempre més durant la segona guerra mundial o degut a les conseqüències d’aquestes guerres. Però recordant a Hemmingway: “perduda en referència a què o a qui?” 

Us recomano que llegiu Winesburg , Ohio, i si no ho podeu fer en la llengua original del text, l’anglès, ara teniu a l’abast la traducció de Francesc Parcerisses – i bona! – que edita Viena Edicions. Vegem si escatim qui s’ha perdut o qui s’ha trobat.

Winesburg, Ohio, Sherwood Anderson, Viena Edicions.

// Julia Canosa es profesora del curso de Narrativa en catalán del Laboratorio de Escritura.

Deja un comentario

*