Galería de creadores: Delícia
Translate original post with Google Translate
El dringar de la cullereta damunt la taula anunciava l’arribada de les postres. No li agradaven les sorpreses, però l’impacientava tastar el consell dolç de la Martina, que se’l mirava atenta des de l’altre cantó de la taula, expectant a la seva reacció. La tenia a les seves mans.
El cruixit del primer mossec el va sorprendre: una capa cremosa però sòlida, d’una melositat i finesa tan suaus que podien ser fetitxes. Era xocolata blanca. La dolçor no excessivament embafosa es difuminava amb un toc d’amargor d’avellana. S’arrapava al paladar. D’improvís, cristalls glaçats i punyents esclataven acidesa de mandarina concentrada que s’havia rectificat amb una suau dulcificació. El contrast de textures i gustos tan oposats no podia ser més harmoniós. Dues cullerades de mandarina glaçada, colada fínissima i batuda amb prou esponjositat per deixar espais d’aire en la incisió lenta de les dents. Mossecs entrebancats amb pocs grànuls de nous de macadàmia que atenuaven l’impacte de la salivació produïda per la sorpresa àcida i en custodiaven el sabor durant uns segons. El cor capgirava altre cop el sentit: un xarop espès i tebi de mandarina, conjunció sàpida perfecta de dolçor i acidesa refrescant amb un minúscul pic d’amargor de taronja, tan gustós que embolicava la llengua com una abraçada.
Sílvia Solé Guitart
Alumna del curs d’Introducció a la Narrativa en Català
Castellano