La immensitat dels petits relats

Com tots els anys, a la Fira Internacional del Llibre del Palau de Mineria de la Ciutat de Mèxic del 2003 regnava un esperit festiu, el qual només dequeia quan els assistents ascendien per les escales centrals del recinte. Davant elles s’havia col·locat un enorme dibuix d’un dinosaure planyívol que mirava amb tristesa la foto de l’escriptor guatemalenc Augusto Monterroso, que havia mort uns dies abans de l’inici de la fira en aquesta mateixa ciutat.

El seu breuíssim relat no passava desapercebut a ningú. Si algun ho ignorava, el coneixia en aquell precís moment, ja que no faltava qui li comptés allò de “Quan va despertar, el dinosaure encara estava allà”, potser amb alguna que una altra variació. I de forma unànime tots consideraven aquelles set paraules com un dels texts més enginyosos que s’havien escrit en la història de la literatura.

Monterroso va demostrar amb el seu relat que no són necessàries grans parrafades per contar una història apassionant, misteriosa o emotiva. Malgrat això, aconseguir-ho no és fàcil. Igual com qualsevol altre gènere literari, el microrrelat requereix d’una dedicació per aconseguir engegar l’emoció del lector.

Durant el mes de juliol el Laboratori d’Escriptura ofereix el Curs d’Estiu de Teoría y Práctica del Microrrelato, impartit per l’escriptor David Roas, que actualment és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat el llibre de microrrelats Los dichos de un necio (1996), així com els texts recollits en l’antologia Ciempiés. Los microrrelatos de Quimera (2005) i el llibre de contes i microrrelats Horrores cotidianos (Menoscuarto, 2007). També ha publicat diversos llibres sobre la literatura fantàstica: Teorías de lo fantástico (2001), Hoffmann en España (2002) i De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (2006).

Durant el curs els participants coneixeran quin és l’origen de l’hiperbrevetat, identificaran què és i què no és un microrrelat i aprendran les claus per iniciar i tancar un relat breu i els jocs de llenguatge que es pot utilitzar.

David Roas també és coordinador de la secció Movimiento Perpetuo, dedicada per complet a la publicació de microrrelats, de la
revista digital La Comunidad Inconfesable. La seva secció és sense cap dubte la secció més llegida i, alhora, la que més col·laboracions rep cada mes, ja que sembla que escriure en breu ja no és tan sols una moda, sinó tot un estil que perdurarà al llarg del temps.

Deja un comentario

*