Solucions Creatives: La fotografia no es mira (I)
La fotografia no es mira, es “llegeix”. Però en suggerir que la fotografia és un llenguatge, trepitgem territori inestable. Podríem dir que la fotografia no és un llenguatge perquè no té elements bàsics amb un significat propi com passa a qualsevol llengua. En capturar una “rodanxa” d’espai-temps i crear una imatge, els elements capturats perden el seu context i per tant el seu significat original. Tanmateix, aquests elements adquireixen un significat nou: el que l’observador interpreta. Això ens demostra que la fotografia té dos nivells de lectura: el denotat (el que mostra) i el connotat (el que suggereix).
Quin és llavors el “problema” que la majoria de la gent té per entendre la fotografia? La resposta és que gairebé tot el món és capaç de veure el que una imatge mostra, però no d’interpretar el que una imatge suggereix.
Un dels grans enemics de la fotografia a l’hora d’entendre-la és ella mateixa. El que una fotografia ens mostra és tan real i tan aliè a una intencionalitat concreta, que ens sembla innecessària una interpretació. Però en la seva falsa simplicitat és on arrela la trampa. El fotògraf pren una sèrie de decisions en crear una imatge. Com diu el filòsof Nelson Goodman: “L’ull del fotògraf selecciona, rebutja, organitza, discrimina, associa, classifica, analitza i construeix”. Cada fotografia encapsula una forma particular de veure i mostrar el món. Les fotografies demanen una interpretació per ser totalment enteses i apreciades.
Sense entendre el que una fotografia ens explica i no anant més enllà del que de forma obvia apareix en la imatge, veurem la fotografia com a realitat, en lloc del que realment és: un conjunt de representacions de la realitat.
Article relacionat: Solucions creatives: La fotografia no es mira (II)
// Ángel Albarrán es professor del curs de Fotografia Narrativa del Laboratori d’Escriptura.
Castellano