Els anells de Saturn, W.G. Sebald

Translate original post with Google Translate

(títol original: Die Ringe donis Saturn) (Anagrama, 2008. Trad. Castellà)

W.G. Sebald comença el llibre en l’inici d’un viatge que el durà a voltar tot el comtat de Suffolk, a Anglaterra. A Suffolk hi trobarà paratges i amics coneguts en la vida i paratges i amics coneguts en la ficció.  Sebald trena aquesta novel·la amb cabells del passat, cabells del present, cabells imaginaris, autobiogràfics i una bona dosi de realitats que han esdevingut llegendes i llegendes on hi ensumem certes realitats.  El viatge físic és l’excusa del protagonista per convidar-nos a una reflexió sobre la vida; sobre l’impacte en el present de les decisions preses en el passat, sobre tornar enrere i provar de refer camins ja caminats per nosaltres mateixos, sobre l’observació i sobre la memòria. La memòria juga un paper clau en aquest llibre, podriem dir que comparteix protagonisme amb la sensibilitat que hi supura. Sensibilitat, observació i memòria son tres paraules vertebrals en la construcció d’aquest llibre: Sensibilitat per passar damunt el passat sense manipular-lo, sense ferir-lo. Observació per aprendre a mirar, a revisar. Memòria per recordar el què un dia varem veure, varem creure que vèiem o varem pensar que veuríem. Memòria que és, al cap i a la fi – el que deia Joseph Brodsky, un altre gran escriptor-: “No hi ha un acte d’amor més gran que la memòria“.

// Júlia Canosa és professora del curs d’Introducció a la Narrativa del Laboratori d’Escriptura.

Deja un comentario

*