Solucions creatives: No imitis, crea / Ray Bradbury

“En general un ensopega amb la cosa. No sap què està fent i de sobte està fet. No es proposa reformar certa classe de literatura. És un desenvolupament de la vida pròpia i les pors nocturnes. De sobte mira al voltant i veu que ha fet alguna cosa gairebé nou.

El problema per a qualsevol escriptor de qualsevol camp és quedar circumscrit pel que s’ha fet abans o el que s’imprimeix dia a dia en llibres i revistes. Jo vaig créixer llegint i estimant les tradicionals històries de fantasmes de Dickens, Lovecraft, Poe, i més tard Kuttner, Bloch i Clark Ashton Smith. Intentava escriure històries fortament influïdes per varis d’aquests escriptors i aconseguia confeccionar pastissos de fang de quatre capes, tots llenguatge i estil, que negant-se a surar s’enfonsaven sense deixar rastre. Era massa jove per identificar el problema; estava massa ocupat imitant.

Vaig entrar gairebé a tombs en la meva identitat creativa durant l’últim any de la secundària, quan vaig escriure una espècie de llarga reminiscència del profund barranc del meu poble natal, i de la por que em donava de nit. Però no tenia cap història que s’adeqüés al barranc, per la qual cosa el descobriment de la veritable font de la meva futura obra es va retardar un temps.”

Si t’interessa l’escriptura no dubtis a fer un cop d’ull al nostre nou curs Quadern d’Escriptura.

Deja un comentario

*