Laboratorio de Escritura

“La forma de la pintura ha cambiado totalmente; la de escribir, más o menos, sigue siendo la misma. Sin embargo, en el arte lo que determina toda la acción de la obra es la forma. A una misma forma un mismo contenido. Cambiando la forma es cómo cambia el contenido. La literatura se imagina que lo que importa es su idea y no su cuerpo; se trata de la óptica cristiana del cuerpo y del espíritu. Cree renovar el pensamiento sin tocar el cuerpo que en este trance se le antoja como un vaso ineficiente, como una envoltura. ¡Error! No renueva nada en absoluto. Cuando se le ocurra inventarse unos cuerpos nuevos (como lo ha hecho la pintura) es cuando verá lo que representan unas posturas espirituales verdaderamente nuevas y cuando su llama volverá a encenderse”. Jean Dubuffet, Escritos sobre arte.

continuar leyendo

«Un cuento es una bola de nieve que cae por la ladera de una montaña arrastrando lo que encuentra a su paso. Tendrá varios finales».

continuar leyendo

Toda historia requiere su tiempo, incluso aquellas que ya han sucedido. Y quizá sean éstas las que deben esperar más para ser contadas. Antes de hacerlo debemos estar seguros de los hechos, contrastarlos, entrevistar a los testigos, buscar antecedentes, interrogar(se) sobre las posibles consecuencias.

continuar leyendo

Hace ya más de diez años aparecieron las primeras plataformas gratuitas de blog, que permitían editar y publicar contenidos on-line de manera sencilla, entre ellas la todavía hoy mítica Blogger. Desde entonces el blog ha recorrido un largo trayecto. Ha pasado, de ser una herramienta de intercambio de links entre los usuarios de Internet, a ser el portavoz de todo tipo de iniciativas. Hoy muchos escritores utilizan el blog para publicar textos, comunicarse con sus lectores o promocionar su obra. El blog es una potente herramienta de auto-edición, y aunque en la actualidad existen ya voces críticas que anuncian el final de su época dorada, sus usos y aplicaciones continúan extendiéndose.

continuar leyendo

Que és un llibre objecte? Que és un llibre d’artista? Com es defineix un llibre il·lustrat? I un carnet de voyage? Començant per aquestes qüestions, a les quals intentarem contestar de manera exhaustiva, començarem a treballar amb el llibre com a espai d’experimentació provocant la nostra imaginació amb petits projectes de texts i imatges. El viatge comença amb la nostra maleta, amb la qual cosa som. Les nostres inquietuds ens ajudaran a trobar el camí i l’enquadernació serà l’eina per a poder entendre com es construeix un llibre i tots els seus elements, començant amb el paper, la forma, el color, el tacte, el seu missatge i la seva estètica general. No es necessiten coneixements d’enquadernació previs per realitzar aquest curs, ni nocions d’il·lustració o disseny. Construirem una llibreta de viatge per començar a dibuixar i escriure els nostres projectes descobrint després diferents maneres de realitzar un llibre desenvolupant projectes personals o acompanyant la nostra activitat creativa.

continuar leyendo

De l’experiència en les edicions del curs de Fotografia Narrativa, el que més crida l’atenció als alumnes que participen d’aquest curs, és que és un curs que NO es parla de tècnica (almenys no és el més rellevant). Molta gent se sorprèn quan veu un temari tan llarg en un curs de fotografia sense tractar la part tècnica. El que s’intenta fer entendre que la tècnica té molta importància, però que la fotografia és un llenguatge i la primera preocupació és saber contar amb imatges el que volem explicar…

continuar leyendo

Gianni Rodari al seu llibre Gramática de la fantasía ens parla d’una tècnica creativa “El binomi fantàstic”. El recomana escollir dues paraules a l’atzar que siguin prou estranyes l’una de l’altra i posar en marxa la imaginació per trobar entre elles un parentiu. Construir un conjunt fantàstic en el qual puguin viure els dos elements inusitats.

continuar leyendo

Cada dramaturg té les seves tècniques, alguns inicien el procés d’escriptura a partir d’una imatge, un situació, un rostre, una foto, un carrer que ens transporta una història. Uns altres mesuren metricamente el temps i saben que la seva obra teatral tindrà una posada en escena de 28 minuts, com si es tractés de mesurar un temps, i els personatges executen aquest ritme amb les seves accions. Altres improvisen fins a arribar al resultat final, un llarg trànsit per les emocions dels intèrprets i les múltiples possibilitats d’un mateix tema. De vegades els diàlegs arriben i només després es construeix la base estructural de la peça teatral. Algú parlant a l’autobus també pot ser inspirador d’una escena. Són tants els camins, que és molt probable trobar-se amb algun d’ells i crear una obra teatral. Quina és la teva?

Irma Borges // professora del curs d’Escriptura Teatral del Laboratorio de Escritura.

continuar leyendo

Tal com hi vaig explicar a l’article anterior – La fotografía no es mira (I) – la fotografia és una espècie de metàfora que ha de ser desxifrada. Vol dir això que sense aprendre el “llenguatge” de la fotografia no és possible interpretar-la? La resposta és no. Un dels aspectes més interessants de la fotografia és la seva universalitat i subjectivitat, que permeten que sigui interpretada de forma correcta per qualsevol que prengui la molèstia d’intentar-ho.

continuar leyendo

La fotografia no es mira, es “llegeix”. Però en suggerir que la fotografia és un llenguatge, trepitgem territori inestable. Podríem dir que la fotografia no és un llenguatge perquè no té elements bàsics amb un significat propi com passa a qualsevol llengua.

continuar leyendo