Treball final dels alumnes del curs de Fotografia Narrativa (Oct. 2011 – Ene. 2012).
De l’experiència en les edicions del curs de Fotografia Narrativa, el que més crida l’atenció als alumnes que participen d’aquest curs, és que és un curs que NO es parla de tècnica (almenys no és el més rellevant). Molta gent se sorprèn quan veu un temari tan llarg en un curs de fotografia sense tractar la part tècnica. El que s’intenta fer entendre que la tècnica té molta importància, però que la fotografia és un llenguatge i la primera preocupació és saber contar amb imatges el que volem explicar…
Amb motiu de la Festa Major de Gràcia, la Fundació Festa Major de Gràcia i el Laboratorio de Escritura, van organitzar el 1r concurs “Gràcia: mira-la i conta-la” que es va dur a terme del 16 al 18 d’agost.
L’activitat va combinar per una banda, els tallers (de fotografia i d’escriptura) i per un’altra banda la participació als carrers de la Festa Major. La idea era gaudir de les Festes de Gràcia, capturant una fotografia de qualsevol ambient, situació o tema quotidià i a partir d’això crear una història de ficció, micro-ficció o no-ficció amb l’intenció de desenvolupar el talent creatiu de fotografia i d’escriptura.
Guanyador: “53″, de Nicolás Manzano Wendel
1r finalista: “Agencia: soloeconomía”, de Joan Busquets Amorós
2n finalista: “Desaparecido”, de Ana Cristina Pol
3r finalista: “El Espejo”, de Carmela Serantes
Tal com hi vaig explicar a l’article anterior – La fotografía no es mira (I) – la fotografia és una espècie de metàfora que ha de ser desxifrada. Vol dir això que sense aprendre el “llenguatge” de la fotografia no és possible interpretar-la? La resposta és no. Un dels aspectes més interessants de la fotografia és la seva universalitat i subjectivitat, que permeten que sigui interpretada de forma correcta per qualsevol que prengui la molèstia d’intentar-ho.
La fotografia no es mira, es “llegeix”. Però en suggerir que la fotografia és un llenguatge, trepitgem territori inestable. Podríem dir que la fotografia no és un llenguatge perquè no té elements bàsics amb un significat propi com passa a qualsevol llengua.
Translate original post with Google Translate En la historia de la fotografía dos grandes cambios hicieron que la manera de entenderla cambiase para el gran público. George Fischer, antiguo presidente de la Kodak Eastman Company refirió estos eventos históricos con una sencilla frase: “George Eastman colocó las instantáneas en los bolsillos; Alfred Stieglitz colocó las […]
El próximo 7 de junio se abre la exposición PROYECTO O.F.N.I (objeto fotográfico no identificado) en la Galería Valid Foto, en la que participa el profesor de Fotografía Narrativa, Ángel Albarrán. El objetivo consiste en exponer a 58 fotógrafos, una fotografía por autor, un mismo precio de salida.
Así comienza Saber ver. El retrato fotográfico de Roswell Angier (ed. Omega) . Esta obra analiza el retrato fotográfico desde un punto de vista mucho más conceptual que la mayoría de escritos sobre este mismo tema.
Las motivaciones de un fotógrafo y las fuentes de inspiración son, seguramente, dos de los principales temas que más interesan a quien empieza su andadura en el mundo de la fotografía. Este libro ataca de forma directa y sistemática estos temas. Fotógrafo a fotógrafo esta obra reúne las inspiraciones e ideas de un gran y variado conjunto de profesionales de la imagen fotográfica, no solo fotógrafos sino también galeristas, impresores profesionales, o directores de agencias fotográficas…
“Dime cómo fotografías y te diré quien eres”1. Esta frase que no es de un fotógrafo, sino del escritor Julio Cortázar, encierra una de las claves para entender qué es la fotografía. Cortázar, como fotógrafo aficionado que era, entendía el paralelismo que existe entre la literatura y la fotografía. Las dos son formas narrativas y tienen características comunes, pero la fotografía tiene un problema: la gente cree entenderla porque se presenta de forma figurativa. Sin embargo, al igual que ocurre con la literatura, muy poca gente llega a entender lo que nos quiere mostrar el autor ni llega a tener una mirada suficientemente profunda. Ralph Gibson lo explicaba de una forma más directa: “La fotografía es como la electricidad, sabemos como usarla, pero nadie sabe qué es realmente”2.
Castellano