Solucions creatives: Protestar per alguna cosa / Ana María Matute
Publicado en Solucions creatives el 07/07/2017 por Victor González – Se el primero en comentar
“Tinc molt respecte pel que escric, em sembla molt important, no ho banalitzo. Quan em poso a escriure és que tinc una necessitat interna molt gran d’expressar alguna cosa. Realment escriure és protestar per alguna cosa, i després cal donar-li una forma literària. Jo explico històries, perquè les vides estan plenes d’històries i a mi m’interessen les persones.”
Si t’interessa l’escriptura no dubtis a fer un cop d’ull al nostre nou curs Quadern d’Escriptura.
“En fi, el cas és que ara, i des de fa algun temps, escric sobre els mateixos temes que m’interessen en la vida real, i això potser tingui a veure amb la manera en què els llibres són percebuts.”
“Aquest és el problema. Elaboro i elaboro i any rere any tinc menys lectors. El meu estil s’ha tornat molt difícil, molt retorçat, complicat. Això va ser necessari per a mi per millorar el meu treball, per crear una nova perspectiva, però fa quinze anys vaig experimentar un profund dubte sobre si l’elaboració era el mètode correcte per a un novel·lista.”
“Què fa l’escriptor que escriu? Tot el que fa l’home que treballa, però en grau eminent. Ell també produeix alguna cosa: és l’obra per excel·lència. Produeix aquesta obra modificant realitats naturals i humanes. Escriu a partir de cert estat del llenguatge, de certa forma de la cultura, de certs llibres, també a partir d’elements objectius, tinta, paper, impremta. Per escriure, li cal destruir el llenguatge tal com és i realitzar-ho en una altra forma, negar els llibres fent un llibre amb el que no són. Aquest nou llibre de segur és una realitat: es veu, es toca, fins i tot es pot llegir. De qualsevol manera, no és res. Abans d’escriure-ho, tenia certa idea d’ell, si més no tenia el projecte d’escriure-ho, però entre aquesta idea i el volum en què es realitza trobada la mateixa diferència que entre el desig de calor i l’estufa que m’escalfa. El volum escrit és per a mi una innovació extraordinària, imprevisible i tal que, sense escriure-ho, m’és impossible representar-me el que podrà ser. Per això em sembla una experiència els efectes de la qual, per molt conscientment que es produeixin, se m’escapen, experiència enfront de la qual no podré tornar a veure’m idèntic, per la raó següent: és que en presència d’una altra cosa sóc un altre, però també per aquesta raó més decisiva: que aquesta altra cosa –el llibre–, de la qual amb prou feines tenia una idea i que em permetia conèixer per endavant, precisament sóc jo mateix fet altre.”
“Un escriptor seria, doncs, algú que atorga particular importància a les paraules; que es mou entre elles tan a gust, o per ventura més, que entre els éssers humans; que es lliura a tots dos, encara que dipositant més confiança en les paraules; que destrona a aquestes de les seves sitiales per entronitzar-les després amb major aplom; que les palpa i interroga; que les acaricia, escata, poleix i pinta, i que després de totes aquestes llibertats íntimes és fins i tot capaç d’ocultar-se per respecte a elles.”
“En primer lloc, és una lluita perquè, òbviament, en el cor mateix de cada poema, hi ha emoció. El que s’ha de fer és lluitar contra aquesta emoció. Si es tractés d’utilitzar solament les emocions seria suficient dir: T’estimo. Punt. No em deixis. Què vaig a fer sense tu? Oh el meu pobre país! Oh la meva pobra pàtria!”
“Mai deixi d’escriure quan estigui bloquejat. Potser no és capaç de resoldre el problema, deixi-ho de costat i escrigui una altra cosa. No deixi d’escriure per complet.”
Si ho fas per diners o fama,
“No és part del meu treball, no és alguna cosa que salta a la superfície, però crec que l’escriptor que escriu contra el poder, contra el establishment, contra el pensament únic o la forma de pensar oficial, contra el sistema, està exercint una funció important. […] Quan a un escriptor li culpen de ser un mal ciutadà és que està fent el treball correcte.”
Castellano