Solucions creatives: Madurar les idees / Orson Scott Card
Publicado en Solucions creatives el 17/06/2017 por Victor González – Se el primero en comentar
“El que dic és que és probable que passin mesos o anys abans que escrigui bones versions de les idees que tingui ara mateix. Però és probable que ja tingui centenars d’idees que porten anys madurant en el seu interior. Per a alguns escriptors, una de les millors formes d’ajudar al fet que una idea maduri és escriure un esborrany, veure el que surt quan realment s’intenta convertir la idea en una història. Està bé mentre sigui capaç d’admetre que, gairebé amb absoluta seguretat, l’esborrany que escrigui immediatament després de pensar en una idea haurà de ser descartat i reescrit des del principi.
Aquest esborrany inicial és l’equivalent en un escriptor del que fa un compositor quan crea una nova melodia, pianotejant simplement per veure com sona. No orquestra immediatament el tema, primer ho toca una vegada i una altra, amb variacions, canviant el ritme, els tons, les claus, imaginant diferents veus i timbres interpretant la melodia, imaginant diferents harmonies i contramelodías. Para quan el compositor comença realment a arreglar i orquestrar la peça, la melodia s’haurà transformat moltes vegades. La primera versió estarà oblidada. Alguns escriptors han d’inventar-se tot abans de començar a escriure. Uns altres arrenquen amb la redacció immediatament, i després reescriuen una vegada i una altra, deixant que les noves idees els arribin a mesura que escriuen cada esborrany. Jo em trobo en un punt intermedi: planifico molt abans d’escriure, fins que sento que la història està madura. Però després, quan escric, m’arriben tot tipus d’idees noves i exploro lliurement cada nou camí que pot conduir-me a algun lloc divertit. En conseqüència, les meves novel·les gairebé mai tenen molt a veure amb els esbossos que remeto als editors en signar el contracte. Però com que les novel·les són sempre molt millors que aquests esbossos, els editors mai s’han queixat.”
Si t’agrada l’escriptura no dubtis a fer-li un cop d’ull al nostre nou curs Quadern d’Escriptura.
“Guardi el relat en un bagul un any sencer i, després d’aquest temps, torni a llegir-ho. Llavors ho veurà tot més clar. Escrigui una novel·la. Escrigui-la durant un any sencer. Després escurci-la mig any i després publiqui-la. Un escriptor, més que escriure, ha de brodar sobre el paper; que el treball sigui minuciós, elaborat.”
“Deixant apart la necessitat de guanyar-se la vida, crec que hi ha quatre grans motius per escriure. (Un d’ells és) l’egoisme agut. Desig de semblar llest, que parlin d’un, de ser recordat després de la mort, rescabalar-se dels majors que ho van menysprear a un en la infància, etc. És una falsedat pretendre que no és aquest un motiu de gran importància. Els escriptors comparteixen aquesta característica amb els científics, artistes, polítics, advocats, militars, negociantes de gran èxit, o sigui amb la capa superior de la humanitat.”
“Al voltant de la persona que escriu llibres sempre ha d’haver-hi una separació dels altres. És una solitud. És la solitud de l’autor, la de l’escriure. Per començar, un es pregunta què és aquest silenci que ho envolta. I pràcticament a cada pas que es dóna en una casa i a tota hora del dia, sota totes la llums, ja siguin de l’exterior o de la llums encesos durant el dia. Aquesta solitud real del cos es converteix en la solitud, inviolable, de l’escriure. Mai parlava d’això a ningú. En aquell període de la meva primera solitud ja havia descobert que el que havia de fer era escriure. Raymond Queneau m’ho havia confirmat. L’únic principi de Raymond Queneau era aquest: “Escriu, no facis res més”. Escriure: era l’única cosa que omplia la meva vida i la fetillava. L’escriptura mai m’ha abandonat.”
“Durant el primer mes o així d’escriptura d’un llibre, tracto que la part creativa de la ment es plasmi a la pàgina. Més endavant faig que aparegui la part analítica i tallo el treball en trossos de longituds apropiades, ho edito i ho poso (a cops) en la forma correcta. Cadascun troba la seva pròpia manera de fer les coses. Per descomptat, no em sento i planejo un llibre abans d’escriure-ho.
Hi ha una frase que utilitzo anomenada “La Vall Plena de Núvols”. Escriure una novel·la és com anar de viatge a través d’una vall. La vall està plena de boira, però es pot veure la punta d’un arbre aquí i la punta d’un altre allà. I, amb una mica de sort, es pot veure l’altre costat de la vall. Però no pots veure a través de la boira. No obstant això, et dirigeixes al primer arbre. En aquest punt d’un llibre, ja sé una mica com vull que comenci. Sé algunes coses que vull fer de camí. Crec saber com vull que acabi. Amb això és suficient. L’important és ara escriure tant com sigui possible. Si és necessari, escric el final bastant aviat en el procés. Ara, és molt possible que aquest final no sigui el final definitiu para quan acabi. Però sempre escric la que crec que serà la conclusió del llibre. És tot una tècnica, no per superar el bloqueig de l’escriptor, sinó per arribar a tenir 15.000 o 20.000 paraules de text en el meu haver. Quan tens aquest text, pots treballar en ell. Llavors comences a donar-te idees a tu mateix.”
Castellano