Laboratorio de Escritura

Ninety-nine percent talent . . . ninety-nine percent discipline . . . ninety-nine percent work. He must never be satisfied with what he does. It never is as good as it can be done. Always dream and shoot higher than you know you can do. Don’t bother just to be better than your contemporaries or predecessors. Try to be better than yourself. An artist is a creature driven by demons. He don’t know why they choose him and he’s usually too busy to wonder why. He is completely amoral in that he will rob, borrow, beg, or steal from anybody and everybody to get the work done.

continuar leyendo

“I do like to write dialogue: it’s a matter of developing the ear. There is so much unconsidered speech, one’s own included (not to speak of the audible nightmare of the cell phone), that expressive speech becomes a luxury. And, speech–in literature as in life–can crucially suggest what is not said.”

Shirley Hazzar entrevistada per J. D. McClatchy a Paris Review

continuar leyendo

“És una lluita quan he d’eliminar pàgines. Redueixo nou-centes pàgines a cent seixanta. Però m‘encanta treure-les. Ho faig amb un plaer masoquista, encara que treguis aquestes pàgines, en realitat no ho fas. Escriure no és com a pintura en la qual vas afegint, no és el que poses al llenç el que el lector veu. Escriure és més semblant a l’escultura en la qual vas traient, tu elimines per a què el treball final sigui visible. Inclòs les pàgines que treus, d’alguna manera romanen en el llibre.

continuar leyendo

“El periodisme em va ensenyar com escriure una frase que fes que algú volgués llegir la següent. T’entrenen per desfer-te de qualsevol cosa que no sigui essencial. Comences a escriure el teu article, assumint que el lector pararà de llegir en quan li donis una raó. El truc és: no li donis. Has d’anar directe al tema i tallar tot l’irrellevant. Per això m’agraden els contes. Sempre s’intenta mantenir a la persona interessada. En la ficció, no és necessari posar els fets a simple vista, però ha de tenir alguna cosa que enganxi al lector ràpidament. (…) Alguns escriptors senten que quan escriuen, hi ha gent que no poden esperar a escoltar tot el que han de dir. Però jo vaig amb una actitud completament diferent; l’expectativa de què estan desitjant desfer-se de mi”

continuar leyendo