Solucions creatives: L’inspiració / Gabriel García Márquez
“-Quin és, en el teu cas, el punt de partida d’un llibre?
- Una imatge visual. En altres escriptors, crec, un llibre neix d’una idea, un concepte. Jo sempre parteixo d’una imatge. ‘La siesta del martes’, que considero el meu millor conte, va sorgir de la visió d’una dona i d’una nena vestides de negre i amb un paraigua negre, caminant sota un sol cremant en un poble desert. ‘La hojarasca’ és un vell que porta al seu nét a un enterrament. El punt de partida de ‘El coronel no tiene quien le escriba’ és la imatge d’un home esperant una llanxa al mercat de Barranquilla. L’esperava amb una espècie de silenciós sotsobre. Anys després jo em vaig trobar a París esperant una carta, potser un gir, amb la mateixa angoixa, i em vaig identificar amb el record d’aquell home.
(…)
- Què és per a tu la inspiració? Existeix?
- És una paraula desprestigiada pels romàntics. Jo no la concebo com un estat de gràcia ni com un bufo diví, sinó com una reconciliació amb el tema a força de tenacitat i domini. Quan es vol escriure alguna cosa, s’estableix una espècie de tensió recíproca entre un i el tema, de manera que un sacseja al tema i el tema sacseja a un. Hi ha un moment en què tots els obstacles s’esfondren, tots els conflictes s’aparten, i a un se li ocorren coses que no havia somiat, i llavors no hi ha a la vida gens millor que escriure. Això és el que jo cridaria inspiració.
(…)
- Has dit que tota bona novel·la és una transposició poètica de la realitat. Podries explicar aquest concepte?
- Sí, crec que una novel·la és una representació xifrada de la realitat, una espècie d’endevinalla del món. La realitat que es maneja en una novel·la és diferent a la realitat de la vida, encara que es recolzi en ella. Com ocorre amb els somnis.”
Si t’interessa l’escriptura, no dubtis a informar-te dels nostres cursos de Narrativa.
Castellano