Solucions creatives: Com escriure amb estil (II) / Kurt Vonnegut

6- Digues el que vols dir: jo solia desesperar-me amb aquests professors, però ja no més. Ara entenc que tots aquests assajos i històries antigues amb els quals havia de comparar el meu treball no eren magnífics per la seva edat o per ser exòtics, però per precisament el que els seus autors volien dir. Els meus professors volien que jo escribís de forma adequada, sempre seleccionant les paraules mes efectives i enllaçant unes paraules amb altres sense ambigüitat, ni rigidesa, com a parts d’una màquina. Els meus professors no volien que jo em convertís en un cavaller anglès després de tot. Ells esperaven que fos comprensible, i com a conseqüència entès. I allà es van anar els meus somnis de fer amb les paraules el que Pablo Picasso va fer amb pintures o com qualsevol ídol del jazz amb la música. Si trenco amb totes les regles de puntuació, tenir paraules que signifiquin el que jo vulgui i posar-les unes al costat de les altres sense regla alguna. Simplement ningú m’entendrà. Així que el teu millor, evita l’estil Picasso o l’estil jazz quan escriguis, si tens alguna cosa que dir i vols que s’entengui.

Els lectors volen veure les teves pàgines com si fossin pàgines que han vist ja. Per què? Perquè ells mateixos tenen un dur treball, i necessiten tota la nostra ajuda.

7- Tingues pietat dels lectors: Ells han d’identificar milers de petites marques en el paper i treure’ls un sentit immediatament. Ells han de llegir, un art tan difícil que molta gent mai ho aconsegueix ni tan sols si ho ha estudiat fins a l’institut – 12 llargs anys. Així que aquesta discussió ha de tenir en compte que les nostres opcions estilístiques com a escriptors són escasses i no gaire glamurosas, ja que els nostres lectors estan lligats a ser uns artistes tan imperfectes. La nostra audiència requereix els nostres comprensius i pacients professors, sempre disposats a simplificar i aclarir – si hauríem d’elevar-nos per sobre de la munió i cantar com a rossinyols. Aquestes són les males notícies. Les bones notícies són que nosaltres els Americans estem governats sota una Constitució única, que ens permet escriure sobre el que vulguem sense temor o càstig. L’aspecte més significatiu del nostre estil, que és sobre el que volem escriure, és completament il·limitat.

Si vols endinsar-te al món de l’escriptura, no dubtis a informar-te dels nostres cursos de Narrativa.

Deja un comentario

*