Laboratorio de Escritura

“El que s’ha d’evitar és que la narració adquireixi un caràcter purament al·legòric. Sense relacionar-se amb cap temps, ha de poder viure des de si mateixa, i encara és bo que quedin dins d’ella passatges que ni tan sols l’autor és capaç d’aclarir. Aquests passatges són sovint, i jo he tingut experiència amb això, gèrmens d’ulterior fecunditat.” Ernst Jünger.

continuar leyendo

Mai no tornaré a trobar, ni en la meva mateixa repetició, res més que l’últim reflex d’una paraula absent de l’escriptura, l’escàndol del seu silenci i del meu silenci: no escric per dir que no diré res, no escric per dir que no tinc res a dir. Escric: escric perquè hem viscut junts, perquè he estat un emmig d’ells, ombra enmig de les seves ombres, cos a prop dels seus cossos; escric perquè han deixat en mi la seva marca indeleble i perquè la seva traça és l’escriptura: el seu record ha mort en l’escriptura; l’escriptura és el record de la seva mort i l’afirmació de la meva vida.

continuar leyendo