Laboratorio de Escritura

Ninety-nine percent talent . . . ninety-nine percent discipline . . . ninety-nine percent work. He must never be satisfied with what he does. It never is as good as it can be done. Always dream and shoot higher than you know you can do. Don’t bother just to be better than your contemporaries or predecessors. Try to be better than yourself. An artist is a creature driven by demons. He don’t know why they choose him and he’s usually too busy to wonder why. He is completely amoral in that he will rob, borrow, beg, or steal from anybody and everybody to get the work done.

continuar leyendo

A l’espai “Les tardes del Gatopardo” presentem l’autor d’Exploradores del abismo, Enrique Vila-Matas, en conversa amb l’escriptor Iván Humanes.

Data: dimecres 15 de gener de 2014
Hora: 19h30
Lloc: Laboratorio de Escritura

Enrique Vila-Matas parlarà sobre el procés d’escriptura del seu conte “Porque ella no lo pidió”, basat en la seva col·laboració amb l’artista francesa Sophie Calle, inclòs al seu llibre Exploradores del abismo. Al final s’obrirà un diàleg amb el públic.

continuar leyendo

6-  Di lo que quieres decir: yo solía desesperarme con esos profesores, pero ya no más. Ahora entiendo que todos esos ensayos e historias antiguas con los cuales tenia que comparar mi trabajo no eran magníficos por su edad o por ser exóticos, pero por precisamente lo que sus autores querían decir. Mis profesores querían que yo escribiera de forma adecuada, siempre seleccionando las palabras mas efectivas y enlazando unas palabras con otras sin ambigüedad, ni rigidez, como partes de una máquina.

continuar leyendo

1-    Encuentra un tema que te preocupe: encuentra un tema que te preocupe y del cual tu corazón siente que los demás también deberían preocuparse. Es tu preocupación genuina, y no tus juegos de palabras, lo que hará que tu estilo sea de lo más atrayente y seductor. No te urjo a que escribas una novela – aunque no me importaría si lo hicieras –  mientras sea sobre algo que te preocupe de verdad. Una petición a tu alcalde sobre el agujero de enfrente de tu casa o una carta de amor para tu vecina es suficiente.

continuar leyendo

“El que s’ha d’evitar és que la narració adquireixi un caràcter purament al·legòric. Sense relacionar-se amb cap temps, ha de poder viure des de si mateixa, i encara és bo que quedin dins d’ella passatges que ni tan sols l’autor és capaç d’aclarir. Aquests passatges són sovint, i jo he tingut experiència amb això, gèrmens d’ulterior fecunditat.” Ernst Jünger.

continuar leyendo

En temps de crisi…Regala creativitat!

Si vols fer un regal original a algú, pensa en un curs d’ Escriptura Creativa, Fotografía Narrativa, Conte Il·lustrat, Escriptura Poetica, Novel·la, etc…

Els nostres alumnes que han rebut un curs com a regal ho han disfrutat molt i valoren el detall.

Ja ho saps, li faràs un regal original i molt estimulant que recordarà sempre.

continuar leyendo

“Quan creem un relat de la nostra vida, per molt precisos que siguem, ficcionem. I quant fem ficció, per molt imaginatius que puguem ser, descrivim o documentem una realitat. Aquí hi ha una cosa una mica perversa. Perquè utilitzo la realitat per canviar coses, introduint aspectes que no són meus”

Sergi Pàmies en una entrevista per La Vanguardia 29 d’agost de 2010

continuar leyendo

“Però, com diu Faulkner, escrivim sobre allò que coneixem. Amb els anys, la realitat esdevé simbòlica. Una de les coses que m’ha costat més a la vida és aprendre a escriure amb fredor, allò que deia Txèkhov, que en el moment d’escriure has de tenir el cor com si fos de marbre. Distanciar-se és un aprenentatge. L’escissió vida-literatura és difícil de viure-la. Poder viure per un cantó i escriure per l’altre. Suposo que calen anys d’aprenentatge per saber una mica què és la creació… I molt d’ofici.”

Fragment d’una entrevista a Montserrat Roig, publicada a la revista Cultura, l’abril de 1991

continuar leyendo

“I do like to write dialogue: it’s a matter of developing the ear. There is so much unconsidered speech, one’s own included (not to speak of the audible nightmare of the cell phone), that expressive speech becomes a luxury. And, speech–in literature as in life–can crucially suggest what is not said.”

Shirley Hazzar entrevistada per J. D. McClatchy a Paris Review

continuar leyendo

“És una lluita quan he d’eliminar pàgines. Redueixo nou-centes pàgines a cent seixanta. Però m‘encanta treure-les. Ho faig amb un plaer masoquista, encara que treguis aquestes pàgines, en realitat no ho fas. Escriure no és com a pintura en la qual vas afegint, no és el que poses al llenç el que el lector veu. Escriure és més semblant a l’escultura en la qual vas traient, tu elimines per a què el treball final sigui visible. Inclòs les pàgines que treus, d’alguna manera romanen en el llibre.

continuar leyendo