Laboratorio de Escritura

“Però, com diu Faulkner, escrivim sobre allò que coneixem. Amb els anys, la realitat esdevé simbòlica. Una de les coses que m’ha costat més a la vida és aprendre a escriure amb fredor, allò que deia Txèkhov, que en el moment d’escriure has de tenir el cor com si fos de marbre. Distanciar-se és un aprenentatge. L’escissió vida-literatura és difícil de viure-la. Poder viure per un cantó i escriure per l’altre. Suposo que calen anys d’aprenentatge per saber una mica què és la creació… I molt d’ofici.”

Fragment d’una entrevista a Montserrat Roig, publicada a la revista Cultura, l’abril de 1991

continuar leyendo

“I do like to write dialogue: it’s a matter of developing the ear. There is so much unconsidered speech, one’s own included (not to speak of the audible nightmare of the cell phone), that expressive speech becomes a luxury. And, speech–in literature as in life–can crucially suggest what is not said.”

Shirley Hazzar entrevistada per J. D. McClatchy a Paris Review

continuar leyendo

“És una lluita quan he d’eliminar pàgines. Redueixo nou-centes pàgines a cent seixanta. Però m‘encanta treure-les. Ho faig amb un plaer masoquista, encara que treguis aquestes pàgines, en realitat no ho fas. Escriure no és com a pintura en la qual vas afegint, no és el que poses al llenç el que el lector veu. Escriure és més semblant a l’escultura en la qual vas traient, tu elimines per a què el treball final sigui visible. Inclòs les pàgines que treus, d’alguna manera romanen en el llibre.

continuar leyendo

“Pienso en el lector porque mis escritos son cartas de amor en busca de un destinatario. Me veo buscando a ese lector acercándome a él. Pero no me preocupa cómo va a interpretar lo que escribo, y sé que cada uno de ellos va a hacer una interpretación diferente. Mi objetivo es que lo que escribo sea suficientemente elocuente para que el lector construya su mensaje.

Lo que espero de mi escrito es que tenga la capacidad de provocar en el lector su traducción personal. Espero que penetre más allá de su indiferencia. ¿Y cómo se consigue que haya traducciones, que el lector haga suya la obra y no se quede en una lectura superficial? Eso es el arte de escribir y en cierta medida debo tenerlo porque los lectores me escriben o me abordan para contarme qué les dijo una determinada novela”

José Luis Sampedro La escritura necesaria

continuar leyendo

“Una novel·la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una
certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor té dintre sense que quasi sàpiga la càrrega que porta de llast.”

Próleg de Mirall trencat.

continuar leyendo

“El periodisme em va ensenyar com escriure una frase que fes que algú volgués llegir la següent. T’entrenen per desfer-te de qualsevol cosa que no sigui essencial. Comences a escriure el teu article, assumint que el lector pararà de llegir en quan li donis una raó. El truc és: no li donis. Has d’anar directe al tema i tallar tot l’irrellevant. Per això m’agraden els contes. Sempre s’intenta mantenir a la persona interessada. En la ficció, no és necessari posar els fets a simple vista, però ha de tenir alguna cosa que enganxi al lector ràpidament. (…) Alguns escriptors senten que quan escriuen, hi ha gent que no poden esperar a escoltar tot el que han de dir. Però jo vaig amb una actitud completament diferent; l’expectativa de què estan desitjant desfer-se de mi”

continuar leyendo

“Fiction is like a spider’s web, attached ever so lightly perhaps, but still attached to life at all four corners. Often the attachment is scarcely perceptible; Shakespeare’s plays, for instance, seem to hang there complete by themselves. But when the web is pulled askew, hooked up at the edge, torn in the middle, one remembers that these webs are not spun in the middle, one remembers that these webs are not spun in mid-air by incorporeal creatures, but are the work of suffering huma beign, and are attached to grossly material things, like health and money and the house we live in”

Cita de “A Room of One’s Own”

continuar leyendo

Mai no tornaré a trobar, ni en la meva mateixa repetició, res més que l’últim reflex d’una paraula absent de l’escriptura, l’escàndol del seu silenci i del meu silenci: no escric per dir que no diré res, no escric per dir que no tinc res a dir. Escric: escric perquè hem viscut junts, perquè he estat un emmig d’ells, ombra enmig de les seves ombres, cos a prop dels seus cossos; escric perquè han deixat en mi la seva marca indeleble i perquè la seva traça és l’escriptura: el seu record ha mort en l’escriptura; l’escriptura és el record de la seva mort i l’afirmació de la meva vida.

continuar leyendo

Si quieres escribir, si quieres crear, debes ser el tonto más sublime que Dios haya creado y haya mandado a pasear.

Debes escribir cada día de tu vida.

Debes leer libros estúpidos y horribles y también libros gloriosos, y dejar que ellos luchen en hermosas batallas dentro de tu cabeza; vulgar un momento, brillante el siguiente.

continuar leyendo

“Desafortunadamente, demasiada gente que debería saber más sobre el tema, exagera sus remilgos sobre una materia que afecta su capacidad de hacer juicios puramente literarios. No me gusta sobre lo que escribe el señor Burroughs; ni a mí me gusta sobre lo que normalmente escribo yo mismo: Me daban nauseas sobre el contenido de mi Naranja Mecánica. No hay nada de suculento de parte del Sr. Burroughs cuando trabaja sobre el refinamiento de su crudo material al convertirlo en arte.

continuar leyendo